Entre les competències municipals, la de cementiri i serveis funeraris és una de les que tenen més tradició. La convivència de disposicions civils i religioses sobre els cementiris té lloc a partir del segle XIX, en tant en quant amb anterioritat a la revolució liberal els cementiris eren exclusivament eclesiàstics.
Projecte de port de Mataró” (detall Convent dels Caputxins), obra de Fèlix Puig s.XVIII. Museu de Mataró.
A Mataró el cementiri catòlic, denominat cementiri dels Caputxins va ser iniciat l’any 1817 i des d’aquell moment ha vingut prestant serveis a la població. Així mateix a partir de 1876 es va iniciar la construcció del cementiri municipal o civil situat al costat del catòlic. Del cementiri dels Caputxins es conserva un “Reglamento Particular de Cementerios Católicos de Mataró” de 1920, en el qual s’indica que
“siendo la parroquia propietaria del cementerio porque la construyó a su costa, a ella le corresponde igualmente la administración económica, la conservación y la vigilancia del mismo”
D’altra banda també es té constància de l’existència d’un “Reglamento del Cementerio Municipal de Mataró” de l’any 1879, en el qual s’enterraven
“decorosamente los cadáveres de los que mueran fuera del gremio de la Iglesia Católica … [en] … el terreno que existe cercado extramuros de esta Ciudad y a espaldas del cementerio católico”
Aquests dos cementiris constitueixen l’actual cementiri municipal dels Molins, els quals van ser cedits per la parròquia de Santa Maria a l’Ajuntament de Mataró, qui els acceptà en acord Plenari de 4-11-1982.
Amb posterioritat l’Ajuntament de Mataró va construir un nou cementiri que porta el nom de la seva ubicació. És el cementiri del Torrent de les Valls, que va començar a prestar serveis des de l’any 1992.
Manuel Cusachs i Corredor, periodista i historiador mataroní, ha escrit “Cementeri dels Caputxins”. La publicació ha estat possible gràcies al mecenatge i la col·laboració de Cementiris Metropolitans CGC, Serveis Funeraris Integrals, i la funerària Cabré Junqueras.
El secretari del Museu Arxiu de Santa Maria era la persona més idònia per parlar sobre “Cementiri dels Caputxins”. La publicació d’Els cementiris de Mataró (1982) facilità la feina de futurs estudiosos. Salicrú sempre ha insistit en la necessitat de fomentar el coneixement històric dels cementiris, i aprendre a valorar-los com espais de recolliment i serenor.
El llibre de Manel Cusachs compleix aquesta funció. Aconsegueix explicar pedagògicament la història gairebé bicentenària del cementiri. Hem de suposar que la seva inauguració, l’any 1817, fou llargament esperada pels mataronins. Dels 249 enterraments fets l’any 1819, 208 es feren en el Cementiri dels Caputxins. Després de la breu ocupació dels francesos durant el trienni liberal, en què prohibiren temporalment enterrar-hi persones, tornà a esdevenir el gran cementiri de Mataró.
Afortunadament, no va veure’s afectat per l’incendi que l’any 1835 va destruir completament el Convent dels Caputxins. Hagués estat una gran pèrdua per la ciutat de Mataró, doncs a partir de 1832 el Cementiri dels Caputxins era l’únic que operava. Arran de l’incendi i la desamortització de Mendizábal, el cementiri perdrà la seva relació amb l’estament eclesiàstic. Fins a la inauguració del Cementiri Torrent de les Valls (1992), fou l’únic emplaçament on podran ser enterrats els mataronins.
El fotògraf Ramon Manent i Rodon firma les imatges que il·lustren l’obra. Juntament amb el plànol del Cementiri dels Caputxins, on figura la localització de vint-i-vuit personatges destacats—entre ells l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch i el polític republicà Miquel Badia, recentment homenatjat—, ajuden a amenitzar encara més la lectura. Esperem que la seva difusió ajudi a redescobrir un espai massa desconegut de la capital del Maresme.
Podeu descarregar-vos el llibre en format pdf (12Mb)